31 d’octubre de 1541. Inauguració oficial del Judici Final de Miquel Àngel a la Capella Sixtina.

Entre els integrants de la capella papal que canten a l’acte hi trobem un home d’uns 30 anys nascut a Sevilla i un dels músics més impressionants del seu temps, Cristóbal de Morales (1500 – 1553).


Cridat a formar part de la capella papal pel mateix papa que encarregà els frescos del Judici Final, Pau III, Morales va treballar a Roma entre els anys 1535 i 1545, època en què segurament va compondre també la seva Missa pro defunctis a 5 veus. És inevitable pensar, doncs, que les pintures de Miquel Àngel poguessin inspirar el compositor sevillà a l’hora d’escriure un dels cims musicals no només de la seva obra sinó de tota una època.


Publicada per primer cop l’any 1544 a Roma, la Missa pro defunctis, obra central d’aquest programa, va ser tan valorada en el seu moment que ràpidament s’escampà i fou reimpresa arreu Europa durant les següents dècades. I no tan sols això: és molt probable que el Rèquiem de Morales, serè, sobri, punyent, delicat, fos l’escollit per ser cantat en els funerals en honor a l’Emperador Carles I que es van celebrar a Ciutat de Mèxic l’any 1559.


El concert s’obre, però, amb una obra d’un compositor flamenc coetani de Morales, el motet Media vita in morte sumus de N. Gombert (c.1495 - c.1560). Es tracta d’una peça de dimensions colossals - escrita a 6 veus i d’una durada de més de set minuts – i al mateix temps idònia per la proximitat estilística i temàtica amb l’obra de Morales.


Per concloure la missa de rèquiem trobarem el famós Versa est in luctum d’Alonso Lobo (1555-1617), escrit expressament per a les exèquies del rei Felip II l’any 1598. Qui sap si, conscient de que es tractava d’un dels esdeveniments més transcendentals del seu temps – la mort del monarca més poderós del moment - Lobo escriu en aquest motet amb text del llibre de Job les seves pàgines de música més sublims i colpidores.