Durant les primeres dècades del segle XX, en un context de guerra, agitació social i política i dictadures infames, no van ser poques les veus que, amb el pas del temps, van quedar per sempre més silenciades. El monjo benedictí Anselm Ferrer (1882 – 1969), una de les figures musicals més singulars del seu temps, n’és un exemple paradigmàtic. El seu opus musical no supera la vintena d’obres, i tot i així la seva obra coral – escrita fonamentalment entre 1930 i 1950 – és d’una riquesa i personalitat extraordinària; la contraposició silenciosa d’una època massa convulsa per escoltar.